STSJ Cataluña 6435/2010, 7 de Octubre de 2010

PonenteASCENSION SOLE PUIG
ECLIES:TSJCAT:2010:8033
Número de Recurso5892/2009
ProcedimientoRECURSO DE SUPLICACIóN
Número de Resolución6435/2010
Fecha de Resolución 7 de Octubre de 2010
EmisorSala de lo Social

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 7 d'octubre de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6435/2010

En el recurs de suplicació interposat per Luis Pablo a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data 29 de maig de 2009 dictada en el procediment núm. 1115/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de

la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

ANTECEDENTS DE FET

Primer

En data 18 de desembre de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 de maig de 2009, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda formulada por Don. Luis Pablo, contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, absuelvo a la parte demandada de las pretensiones ejercitadas en su contra."

Segon

En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

  1. - Don. Luis Pablo, con D.N.I. nº NUM000, vió extinguido su contrato de trabajo con la empresa SEAT por Resolución del Departament de Treball de fecha 15-12-1993 en el ERE NUM001 y NUM002, que autorizó la extinción de los contratos de 2.900 trabajadores, entre ellos del Sr. Luis Pablo, con efectos de 1-1-1.994.

  2. -Solicitó la pensión de jubilación y le fue concedida por Resolución del INSS de fecha 16-4-96, en cuantía de 645,66 euros, sobre una base reguladora de 179.046 ptas., un porcentage del 60% y efectos de 30-3-1996. Folio 15 de los autos, que se tiene por reproducido.

  3. -El 12-9-08 solicitó la revisión de su pensión por considerar que, como consecuencia de un trato discriminatorio, se vió obligado a solicitar la pensión de jubilación anticipada, y por ello no se le debería aplicar ningún coeficiente reductor en la cuantía de su pensión.

  4. -El 28-10-08 presentó escrito de reclamación previa con las mismas alegaciones.

  5. -Por Resolución de fecha 31-10-2008 se desestimó la reclamación previa entendiendo correcta la aplicación del coeficiente reductor del 60% por acreditar 37 años cotizados y tener cumplidos 60 años en la fecha del hecho causante de la pensión, según las normas vigentes en la fecha del hecho causante.

  6. -Caso de estimarse la demanda, la base reguladora ascendería a 1.076,09 euros mensuales. El porcentage de la pensión, al 100%. Y la fecha de efectos. El 12-6-08.

Tercer

Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

FONAMENTS DE DRET

Primer

El demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima la seva reclamació de diferències en el càlcul de la base reguladora de la pensió contributiva de jubilació anticipada després de veure extingida la relació laboral per Expedient de Regulació d'Ocupació 283 i 284/1993 de l'empresa SEAT..

L'objecte del recurs és examinar la infracció de les normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l' article 191 c) de la Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel RD. Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon

La part recurrent denuncia la infracció de La Disposició Transitòria 1ª i 2ª de la Llei General de la Seguretat Social ( RD. Legislatiu 1/1994 ) i la Ordre Ministerial de 18 de gener de 1967 . També denuncia la infracció de la Disposició Transitòria 3ª de la mateixa Llei General de la Seguretat Social en la redacció donada per la Llei 24/1997 de 15 de juliol de Consolidació i Racionalització del Sistema de la Seguretat Social . Parteix de la regulació de la jubilació anticipada voluntària regulada en l' Ordre Ministerial de 18 de gener de 1967 i el coeficient reductor de la base reguladora en aquesta circumstància. Cita criteri jurisprudencial de la Sala sobre que aquesta OM. de 18 de gener de 1967 és aplicable únicament als casos de jubilació anticipada voluntària, per recordar les matisacions en pronunciaments judicials sobre la necessitat d'aplicar aquesta norma d'acord amb la realitat del temps en què han de ser aplicades, temps o moment molt diferent després de l'evolució normativa que cita, des del Pacte de Toledo fins a la Llei 35/2002 de 12 de juliol . Cita l' article núm. 7 de la Llei 24/1997 de 15 de juliol que regula la possibilitat de la jubilació anticipada voluntària als 60 anys de les persones que tinguessin la condició de mutualistes al 1 de gener de 1997, amb les reduccions corresponents i graduals del 8% de la base reguladora a partir del 60% als seixanta anys. Recorda que va cessar involuntàriament de l'empresa per estar afectat per l'Expedient de Regulació d'Ocupació NUM003 abans dels seixanta anys i insisteix en què la causa de la jubilació anticipada al 60 anys va ser deguda a aquesta extinció forçosa de la seva relació laboral. Argumenta que estem davant una jubilació forçosa no prevista en la norma, de manera que al aplicar una norma referida a la jubilació anticipada voluntària amb la penalització que estableix, s'ocasiona una aplicació en frau de llei, contrària al que estableix l' Article núm. 9.3 de la Constitució Espanyola que garanteix el principi de legalitat i de seguretat jurídica. També denuncia la no aplicació de les Sentències del Tribunal Constitucional 21/1981 i 95/1985, referides a la declaració d'inconstitucionalitat de l'edat de jubilació forçosa als 69 anys pel principi d'igualtat i contra la discriminació prohibida pel Text constitucional, sense perjudici de la possibilitat convencional autònoma de regular la jubilació forçosa a una determinada edat com a pacte inserit dintre de la política d'ocupació de l'àmbit del conveni col lectiu. Manté que el recurrent es troba afectat per la política d'ocupació de SEAT que forçosament el porta a la jubilació anticipada, sense que aquesta empresa observés els requisits que la doctrina constitucional exigia per a la jubilació forçosa, de forma a que s'ha de concloure que es produeix una discriminació per aquest motiu. També entén que es produeix discriminació respecte dels treballadors afectat per processos de reconversió industrial i cita la regulació de a Llei 27/1984 de 26 de juliol . Denuncia l'aplicació indeguda de la Sentència del Tribunal Suprem 119/2006 de 2º de juny de 2007 referida a l'empresa Robert Bosch España SA. en cas de reclamació de percentatge del 6% de la base reguladora en lloc del 8% de descompte aplicat en la jubilació anticipada derivada d'un ERO. que considera forçosa i és d'aplicació al cas. Finalment denuncia la infracció de l' article núm. 14 de la Constitució Espanyola en relació amb l' article núm. 4.2 c) i 17.1 de l'Estatut dels Treballadors, perquè manté que el coeficient reductor aplicat a la jubilació anticipada és discriminador per l'edat en referència als 55 anys...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR