STSJ Cataluña , 9 de Junio de 1997

PonenteANTONIO BRUGUERA MANTE
Número de Recurso6/1997
ProcedimientoPENAL
Fecha de Resolución 9 de Junio de 1997
EmisorSala de lo Civil y Penal

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA Sala Civil i Penal APELACIÓ NÚM. 6/97 (Procediment Llei Jurat núm. 2/96 Aud. Prov. Girona)

Causa n° 1/96 Jutjat d' Instrucció núm. 1 Sant Feliu de Guixols SENTÉNCIA NÚM. 6 Excm. Sr. President:

Guillermo Vidal Andreu Il.lms. Srs Magistrats:

Antoni Brugera i Manté

Ponç Feliu LLansa Barcelona, 9 de juny de 1997.

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. formada pels Magistrats que al marge s'esmenten ha vist el present recurs o apel.lació interposat por la representació del canderrinat Sr. Luis Enrique dirigit per l'advocat Sr. Lluis Frigola i Roura contra la Sentencia nº 52/97 d'11 de març de 1997 dictada pel Magistrat-President del Tribunal del Jurat en el Procediment núm 1/96 procedent del jutjat d'instrucció núm 1 de Sant Feliu de Guixols . El recurrent estat representat davant aquesta Sala pel Procurador del Tribunals Sr. D. Carlos Turrado Martín Mora.

ANTECEDENTS DE FET Primer.- En la data ja consignada, el Magistrat referenciat, en el procediment indicat, va dictar Senténcia que conté, la següent part dispositiva:

FALLO

, Que DEBO CONDENAR Y CONDENO A Luis Enrique , como responsable, en concepto de autor, de un delito de HOMICIDIO, con la concurrencia de la circunstancia atenuante análogica de arrepentimiento espontáneo, a la pena de DOCE AÑOS Y UN DIA DE RECLUSIÓN MENOR con las accesorias legales de INHABILITACIÓN ABSOLUTA DURANTE EL TIEMPO DE LA CONDENA, costas procesales: debiendo indemnizar a los legítimos herederos de Narciso en la cantidad principal de 12.000.000 de pesetas, más los íntereses del articulo 921 de la Ley de Enjuiciamiento Civil "

Segon

Contra l'expresada resolució, la representació del condemnat va interposar el present d'apel.lació que ha estat substanciat en aquesta Sala seguint les prescripcions legals, i es va assenyalar el dia 5 dels corrents per la correció de la vista pública en la qual el lletrat del recurrent i el Ministeri Fiscal varen informar en defensa de sengles posicions.

Hi ha actuat com a Ponent el Magistrat de la Sala Il.lm Sr. Antoni Brugera i Manté.

FONAMENTS DE DRET

PRIMERO

La Senténcia obecte d'apel.lació, de l'11 de març de, 1997, condemna a l'acusat Luis Enrique com responsable en concepte d'autor d'un delicte d'homicidi, amb la concurrencia de la circumstancia atenuant anal lógica de penediment espontani, a la pena de 12 anys i un dia de reclusió menor amb les accesories legals d'inhabilitació absoluta durant el temps de la condemna i a indemnitzar als hereus de Narciso en la quantitat de 12.000.000 de ptes, mes els interessos corresponents.

SEGON

Per la vía de l' apartat a) de l'art. 846 bis c) de la Lleí d'enjudiciament criminal (trencament de les normes i garanties processáls causant d'indefensió), la representació de l'acusat formula 5 motius d'apel.lació; un altre per la vía de l'apartat b) del mateix precepte (infracció de precepte constitucional en la qualificació jurídica dels jets) i un 7é, i últim, pel camí de l'apartat e) del propi art. 846 bis c) (encara que erróniament invoca l'apartat c)

Essent els 5 primers de naturalesa processal, caldrá que ens referim a ells en primer tenme, jaque el seu acolliment impediría l'examen dels demés.

TERCER

El 1er al.lega que el fet que el Magistrat-President admetés als jurats un plec de preguntes por a formular a l'acusat després de practicades les proves i abans de la presentació de les conclusions definitives i dels informes; vulnera el principi de contradicció que regeix el prócés penal por la impossibilitat d'intervenci de les parts en l'interrogatori, o de practicar noves proves o de contrastar, ampliar i/o resaltar les manifestacions de l'acusat.

Aquest motiu no és estimable. L' art. 46.1 de la Llei Orgánica del Tribunal del Jurat estableix com especialitat provátoria que éls jurats podran dirigir als acusats. als testimonis i áls périts, mitjangant escrit i a través del Magistrat-President, les preguntes que creguin conduents a fixar i aclarir els fets sobre els quals ver si la prova. La llei no especifica el moment del prócediment en el qual els jurats poden fer aquestes preguntes peró en el cas, quan el Ministeri Fiscal i la defensa van aportar les seves proves documentals, i abans de tancar-se el períodé de proves del judici oral, els membres del jurat van presentar un escrit al Magistrat-President. amb 3 preguntes que desitjaven formular a l'acusat. El Magistrat va acordar que l'acusat les contestés; i les 3 respostes donades por ell, no van, produir de tipus d'indefensió a les parts que podien haver demanat en el arte els aclariments que haguessin estimat escaients (la qual cosa no van fer) í, a més, van poder tenir en comete aquelles respóstes en sengles conclusions definitives Í en els seus informes respectius: per les quals cases no es va infringir el principi de contradicció ni va produir-se per aquesta causa d'mena d'indefensió, i per tant cal rebutjar aquest 1er motiu...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR