STSJ Cataluña 18/2010, 13 de Mayo de 2010
| Ponente | NURIA BASSOLS MUNTADA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2010:3191 |
| Número de Recurso | 158/2008 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 18/2010 |
| Fecha de Resolución | 13 de Mayo de 2010 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació i per infracció processal núm. 158/2008
SENTÈNCIA núm. 18
Presidenta:
Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Magistrats:
Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Barcelona, 13 de maig de 2010.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist els
recursos de cassació i extraordinari per infracció processal interposats per Lina,
representada davant aquest Tribunal pel procurador Sr. José Mª Cortal Pedra i dirigida per l'advocat Sr. José J. Pintó Ruiz, i del
recurs de cassació interposat per BORCAIMPOR SL, representada pel procurador Sr. Angel Joaniquet Ibarz i dirigida per
l'advocat Sr. José Félix Pérez Tolosa, contra la Sentència dictada per la Secció 19a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 22 de juliol de 2008 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Mataró el 23 de març de 2007 en el procediment ordinari núm. 1756/05. El Sr. Amador i el Sr.
Elias, aquí part contra la qual es recorre, han estat representats en aquest Tribunal pel procurador Sr.
Ivo Ranera Cahis i dirigits per l'advocat Sr. Manuel Marco Briz. El Sr. Octavio, també part contra la qual es
recorre, ha estat representat per la procuradora Sra. Marta Negredo Martín i dirigit per l'advocat Sr. Esteban Fontanet Marín. ANTECEDENTS DE FET
La procuradora Sra. Dolors Javier González, en representació de Doña. Lina, va formular demanda de judici ordinari núm. 1756/05 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 2 de Mataró. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 23 de març de 2007, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Que desestimando la demanda interpuesta por el Procurador doña Dolors Javier González, en nombre y representación de doña Lina, contra don Octavio, representado por el Procurador don Joan Manuel Fábregas Agustí, contra Borcaimpor, S.L., representada por el Procurador doña María Angeles Opisso Juliá y contra don Amador y don Elias, representados por el Procurador don Francesc Mestres Coll, debo absolver y absuelvo a los demandados de todos los pedimentos contra ellos formulados. Todo ello, con expresa imposición a la parte actora de las costas causadas en el procedimiento".
Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 19a de l'Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 22 de juliol de 2008, amb la següent part dispositiva:
"Que estimando en parte el recurso de apelación interpuesto por la representación procesal de la parte actora, contra la sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia n 2 de Mataro en el procedimiento del que este rollo dimana, debemos de revocar y revocamos en parte la citada sentencia, en el único sentido de no imponer a ninguna de las partes las costas tanto de la primera instancia como las de esta alzada".
Contra la Sentència anterior, Doña. Lina va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal i Borcaimpor SL va interposar recurs de cassació. Per interlocutòria de 14 de maig de 2009, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l'art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 28 de setembre de 2009, en què es va celebrar.
Per la representació processal de Doña. Lina en data 23 d'abril de 2010 es va presentar escrit adjuntat còpia de la sentència dictada per la Secció 4a de l'Audiència Provincial de Saragossa en el recurs d'apel·lació 134/2009 .
Ha estat ponent l'Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
FONAMENTS DE DRET
RECURS EXTRAORDINARI PER INFRACCIÓ PROCESSAL.
Amb la finalitat de donar compliment a la funció que desenvolupa aquest Tribunal Superior de Justícia encaminada a fixar jurisprudència en relació a la interpretació i aplicació de les normes jurídiques civils, que estan en vigor a Catalunya, considera aquesta Sala, que és tasca imprescindible establir de forma precisa i concreta els antecedents fàctics del litigi, ja que d'altra forma resulta dificultós o inclús impossible determinar en quines situacions de fet és aplicable la susdita norma jurídica.
Conseqüentment, escau deixar constància del fet que en la demanda que donà origen a aquestes actuacions s'afirmà el següent:
Que la demandant senyora Lina havia interposat un procediment de divorci en relació al matrimoni que havia contret amb el senyor Octavio, que acabà amb divorci de comú acord i conseqüent aprovació del corresponent conveni. El vincle conjugal havia tingut una durada de més de vint anys; el susdit matrimoni va acabar doncs, amb sentència de divorci dictada el 4 de novembre de 2004 pel Jutjat de Primera Instància número 4 de Mataró .
Que, més o menys a finals del 2004, l'esposa havia descobert que el qui fou el seu marit,i que ostenta en aquest procediment la qualitat de demandat, havia actuat de forma totalment perniciosa, segons criteri de l'agent. En la demanda s'afirma que l'esmentat demandat havia incidit en activitats il·lícites i fraudulentes conjuntament amb terceres persones, quan treballava a "La Caixa" (a títol d'exemple transaccions i disposicions monetàries en comptes alienes, ja de la demandant, ja d'altres membres de la seva família, a més d'altres actes contraris a dret); aquestes actuacions haurien provocat el seu acomiadament de "La Caixa", segons versió de la demandant. (acomiadament que segons s'afirma, ignorava l'agent).
També narra la demanda, que l'habitatge ubicat a Sant Vicenç de Montalt, que segons s'assegurava constituïa el domicili de la família, va ésser alienat pel Sr. Octavio en escriptura pública de compra-venda amb pacte de retrovenda, el 15 de desembre de 2004, davant de la Notària de Barcelona, senyora Catalina Nadal Reus, sense coneixement ni molt menys autorització de la senyora Lina . La part compradora fou l'entitat Borcaimpor S.L., i el preu de la venda 105.000 Euros, preu que es confessava com a rebut, en l'acte públic esmentat, quan en realitat emmascarava un préstec que la societat codemandada, Borcaimpor S.L. concedia al senyor Octavio, en precària situació econòmica, en aquells moments. (Això seguint el fil de la demanda).
Segons l'agent el preu fixat en l'escriptura era vil, en ésser molt inferior al que seria escaient segons el mercat. Tot seguit, es vengué la finca en litigi, per part de Borcaimpor S.L., en favor dels senyors Amador i Elias, en concret l'onze d'abril de 2005, aquesta segona transmissió a l'entendre de la senyora Lina, estava encaminada a assegurar la protecció
registral de la finca i a impedir qualsevol acció que pogués esgrimir la senyora Lina contra els successius titulars de la mateixa; en el segon contracte de compra-venda, el preu fixat era molt més proper el que regia en aquells moments en el mercat immobiliari.
La demandant afirmava tres fets essencials que conduïen, al seu entendre a la nul·litat dels contractes simulats més amunt descrits, a saber: a) que l'objecte dels susdits contractes constituïa el domicili conjugal on residia el matrimoni (trencat en virtut de divorci) i els seus dos fills, Paula i Àlex, i conseqüentment, per mor del que estableix l'article 9.1 del Codi de família de Catalunya constitueix un requisit "sine qua non" el consentiment d'ambdós cònjuges per tal de procedir a la seva venda; b) que, en realitat la propietat de l'habitatge era pro-indivisa, ja que el preu fou pagat pels dos litigants, i es posà només en nom de l'espòs pel fet que per la seva condició d'empleat de "La Caixa", va obtenir (segons estima l'agent) un sistema de finançament molt més interessant; c) que en lloc d'una compra-venda es tractava d'un préstec encobert, de caràcter contrari a dret, ja que en mancava la causa, en no concórrer de forma dissimulada una causa acceptada per la llei (la corresponent al contracte dissimulat) donat que en cas de no retornar els diners, es produiria la pèrdua de la finca, el que suposa un "pacte comissori" prohibit en el nostre dret (totes aquestes afirmacions s'infereixen de la demanda).
Corol·lari de les anteriors consideracions, la "pètita" de la demanda, es dirigia a obtenir: la nul·litat de les compra-vendes descrites, la declaració de que la meitat de la finca en litigi es propietat de la demandant, la nul·litat de les escriptures i assentaments registrals corresponents, i de forma subsidiària la indemnització dels danys i perjudicis pertinents.
El codemandat senyor Octavio, s'oposà a la demanda dirigida contra ell per la que fou la seva esposa, al·legant:
Que l'agent senyora Lina, no aportà cap indici de prova del fet que l'habitatge de Sant Vicenç de Montalt fos copropietat d'ella mateix i del susdit demandat, quan la càrrega de la prova, segons es diu i preveu la nostra legislació processal, li corresponia a ella mateixa.
Que constituïa una asseveració absurda entendre que ell volgués privar a la seva ex esposa i als seus fills, de l'habitatge que fou atorgat a aquesta i als susdits fills en la sentència de matrimonial, confabulant-se amb tercers i restant ell com arrendatari del immoble.
Que ell no havia venut mai l'habitatge de Sant Vicenç de Montalt als altres codemandats, i que coincidia en considerar que es tractava de contractes simulats, de caràcter nul, per aquesta circumstància el senyor Octavio, havia interposat una altra demanda (que aportà a les actuacions) contra Borcaimpor...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 199/2015, 23 de Julio de 2015
...ECLI:ES:APB:2014:12954), con cita de la Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de 13 de mayo de 2010 (3191/2010 - ECLI:ES:TSJCAT:2010:3191), la venta a carta de gracia, regulada en los art. 326 a 328 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya, "es un contrato de enajenac......
-
SAP Barcelona 29/2011, 1 de Febrero de 2011
...se recoge la doctrina de que la carga de la prueba de la fiducia corresponde a la parte actora, a quién la alega. Y, citar la STSJ de Cataluña de 13 de mayo de 2010, que confirma una sentencia de la sección 19ª de esta Audiencia, en el sentido de no considerar la existencia de causa fiducia......
-
SAP Barcelona 448/2010, 26 de Octubre de 2010
...en el art. 39 CF ; lo que da lugar a que no opere la subrogación real -"pretium succedit in locum rei" -. Y, citar la STSJ de Cataluña de 13 de mayo de 2010, que confirma una sentencia de la sección 19ª de esta Audiencia, en el sentido de no considerar la existencia de causa fiduciae por ra......