STSJ Cataluña , 16 de Abril de 2003

PonenteASCENSION SOLE PUIG
ECLIES:TSJCAT:2003:4867
Número de Recurso506/2003
ProcedimientoSOCIAL
Fecha de Resolución16 de Abril de 2003
EmisorSala de lo Social

Rotlle núm.: 506/2003 TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA SALA SOCIAL AM ILMO. SR. D. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO ILMA. SRA. Dª. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN ILMA. SRA. Dª. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG Barcelona, 16 d'abril de 2003 La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt, EN NOM DEL REI ha dictat la següent SENTÈNCIA NÚM. 2510/2003 En el recurs de suplicació interposat per Juan Francisco frente a la sentència del Jutjat Social 2 Tarragona de data 10 de juny de 2002 dictada en el procediment núm. 778/2000 en el qual s'ha recorregut contra la part ESTALVIDA DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A., COMISIÓN CONTROL PLAN PENSIONES EMPLEADOS CAIXA TARRAGONA i CAIXA D'ESTALVIS DE TARRAGONA, ha actuat com a ponent Ilma. Sra. Dª. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER

En data 22-11-00 va arribar al Jutjat Social esmentat demanda sobre Reclamacio drets contracte treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va estimar procedents i acabava demanant que es dictés sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar sentència en data 10 de juny de 2002, que contenia la decisió següent:

"Que desestimo la demanda de Juan Francisco contra Caixa d'Estalvis de Tarragona, Comisión de Control del Plan de Pensiones de los Empleados de Caixa Tarragona y Estalvida de Seguros y Reaseguros

S.A., gestora del fondo de pensiones".

SEGON

En aquesta sentència, es declaren com a provats els fets següents:

  1. - Que el actor, nacido el día 2 de octubre de 1929 -causó por primera vez alta en la Seguridad Social en fecha 1 de enero de 1944- ha venido prestando servicios para Caixa Tarragona, en la Oficina 011 de Tortosa, con una antigüedad de 1-3-1973, categoría profesional de 006 Oficial Superior, y un salario anual con inclusión de pagas extras de 7.417.793 ptas. El actor, en fecha 30 de junio del 2000, pasó a situación d de jubilación.

  2. - El actor, en fecha 31 de mayo de 2000, había solicitado de la empresa informe por escrito del importe mensual que ascendía el complemento de pensión de jubilación a cuyo pago venía obligada la empresa en virtud del artículo 70 del Estatuto de Empleados de Caja de Ahorros. En respuesta a dicha comunicación, la empresa remitió al trabajador escrito de 6 de junio de 2000 en el que se le informa que se encontraba afectado por el artículo 70.3 del citado Colectivo de Empleados de Cajas de Ahorro que establece que "si una vez cumplidos los 65 años de edad, la Institutición invitare a la jubilación al empleado y éste rehusare, perderá el derecho al Complemento de Pensión". El actor había cumplido 65 años el 3 de octubre de 1994, y en fecha 19 de julio de 1994 solicitó informe de Caixa Tarragona sobre las cantidades que le correpondían por tal complemento de pensión a cargo de la empresa. La empresa le contestó mediante escrito de fecha 3 de agosto de 1994 por el que le informaba que en el supuesto de que optara por jubilarse a los 65 años (3 de octubre de 1994), tendría derecho a percibir un complemento de pensión de 225.138 ptas. anuales, y si optase por movilizar sus derechos consolidados, el importe a fecha 1 de septiembre de 1994 ascendía a 2.845.198 ptas. El trabajador no optó por la jubilación en tal fecha -3 de octubre de 1994.

  3. - Que de los dictámenes actuariales aportados, y a la vista del apartado III.1.1.1.6 de la Base Técnica del Pla de Pensions dels Empleats de Caixa Tarragona, la determinación de la pensión de jubilación del actor, asciende mensualmente, teniendo en cuenta 14 pagos, a una pensión de 96,65 euros.

  4. - Con fecha 10-7-2000 se presentó papeleta de conciliación ante el Servicio de Mediación Arbitraje y Conciliación -SMAC-, celebrándose el acto conciliatorio el día 26-7-2000, terminando con el resultado de "sin avenencia". El día 22-11-2000 se presentó demanda ante los Juzgados de lo Social.

TERCER

Contra aquesta sentència va interposar recurs de suplicació la part actora, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària qui ho van impugnar (codemandados Caixa Tarragona, Estalvida de Seguros y Reaseguros,S.A. y Comisión de Control del Plan de Pensiones de los Empleados de Caixa Tarragona). Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i van formar aquest rotlle.

FONAMENTS DE DRET

Primer

Emparada en l'article 191 a) de la Llei de Procediment laboral el Text Refós de la qual va ser aprovat pel R.D. Legislatiu 2/1995 encara que l'inclogui en l'apartat c) de la mateixa norma, la part demandant recorre la Sentència de la instància que desestima la seva pretensió, i planteja com a primer objecte del recurs de suplicació la nul.litat d'actuacions i reposar el procediment a l'estat que es trobava abans de dictar la sentència de 10 de juny de 2002, ja que denuncia la infracció de normes i garanties del procediment que li causen indefensió.

Qui recorre manté que s'ha infringit el principi processal de la congruència de la Sentència establert en l'article 218 de la LEC. 1/2000 en relació amb l'article 97.1 de la LPL., perquè considera que s'ha produït incongruència per omissió, ja que en els fonaments jurídics s'han resolt qüestions que no apareixen en la part dispositiva, i també qüestions en què s'ha entrat quan no corresponia en haver estimat la sentència les excepcions de manca de legitimació passiva i prescripció invocades, doncs malgrat els pronunciaments sobre les excepcions. Parteix de què malgrat que la sentència estima l'excepció de manca de legitimació passiva de les demandades i l'excepció de la prescripció, en la part dispositiva simplement consta que es desestima la demanda presentada pel Sr. Juan Francisco contra la part demandada. Considera que s'infringeix també l'article 97.

La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentencies de 1 desembre 1987 [RJ 19878804], 28 maig 1990 [RJ 19904510] y 9 d'abril 1991 [RJ 19913257]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul·litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 [RJ 19903452 ]) que <>. (En sentit anàleg, Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 19921611]). La Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 30 d'octubre 1991 [RJ 19917680]) ha establert els criteris següents: <<1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 19882996 y RJ 19883625 ]. Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que <>. (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 19963 ]); nul.litat que comporta la indefensió material i no merament formal atès <

En el cas que es debat no es pot estimar la greu irregularitat processal denunciada perquè es considera que no comporta indefensió material, tot i els termes genèrics de la part dispositiva . És evident que en tècnica jurídica correcta la decisió judicial havia de ser més rigorosa i explícita, devent estimar l'excepció de manca de legitimació passiva, atesos els raonaments jurídics de la sentència de la instància, amb l'absolució de la part demandada, deixant la pretensió sense jutjar, o sigui sense decidir sobre la seva estimació o la desestimació (STSJ. de Castilla La Mancha de 8 de març de 2000 AS 20001469, per totes).

Aquest pronunciament no impedeix mantenir que per a pronunciar-se sobre la manca o no de legitimació passiva, s'ha d'entrar a conèixer el fons de la controvèrsia, igual que per a poder apreciar l'excepció de la prescripció. Així s'ha considerat per la doctrina jurisprudencial que entén que la naturalesa perentòria o de fons, no processal de l'excepció de la prescripció no genera la nul.litat de les actuacions perquè aquesta excepció no pot tenir un...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
2 sentencias
  • ATS, 12 de Mayo de 2004
    • España
    • 12 Mayo 2004
    ...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 16 de abril de 2.003, en el recurso de suplicación número 506/03, interpuesto por DON Jesús, frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social nº 2 de los de Tarragona de fecha 10 de junio de 2.002, en e......
  • ATS, 3 de Febrero de 2009
    • España
    • 3 Febrero 2009
    ...a la falta de legitimación pasiva de las respectivas comisiones de control, con aportación de la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 16 de abril de 2003 (Rec. 506/2003 ). La primera de estas sentencias se refiere a un conflicto colectivo presentado por los trabajadore......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR