STSJ Cataluña , 12 de Enero de 2004
| Ponente | NURIA BASSOLS MUNTADA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2004:154 |
| Número de Recurso | 82/2003 |
| Procedimiento | PENAL |
| Fecha de Resolución | 12 de Enero de 2004 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA Sala Civil i Penal R. de Cassació núm. 82/2003 SENTÈNCIA NÚM. 1 President:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada Magistrats:
Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol Barcelona, 12 de gener de 2004 La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat per la representació del Sr. Enrique , representat davant aquest Tribunal pel procurador Sr. Angel Montero Brusell i dirigit per l'advocada Sra. Carolina Guardiet López, contra la Sentència dictada per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 10 d'abril de 2003 en entendre del recurs d'apel·lació interposat per ambdues parts contra la Sentència dictada pel Jutjat de primera instància núm. 4 de Sant Feliu de Llobregat el 9 d'octubre de 2002 en el procediment de judici de separació núm. 35/02. La Sra. Yolanda , aquí part recorreguda, ha estat representada en aquest Tribunal per la procuradora Sra. Carmina Torres Codina i dirigida per l'advocada Sra. Maria Brosed.
ANTECEDENTS DE FET
La procuradora Sra. Anna Roca Cardona, en nom i representació de Sra. Yolanda , va formular demanda de judici de separació núm. 35/02 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 4 de Sant Feliu de Llobregat. Seguida la tramitació legal, el jutjat va dictar sentència amb data 9 d'octubre de 2002, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Que ESTIMO PARCIALMENTE la demanda formulada por Dña. Yolanda , representada por la Procuradora de los Tribunales Dña. Anna Roca Cardona contra D. Enrique , representado por el Procurador de los Tribunales D. Miguel Ángel Montero Reiter, y DECIDO la SEPARACIÓN CONYUGAL de los litigantes, con todos los efectos legales que esta declaración conlleva y fijando, asimismo, las siguientes medidas personales y patrimoniales:
-
- Se atribuye a Yolanda el uso y disfrute de la vivienda familiar sita en la CALLE000 nº NUM000 de la localidad de Sant Joan Despí, y los objetos de uso ordinario en ella.
-
- Se fija como pensión compensatoria en favor de Yolanda y a cargo de Enrique la cantidad total de MIL DOSCIENTOS EUROS (1.200 euros) mensuales, a pagar anticipadamente dentro de los cinco primeros días de cada mes en la cuenta corriente que señale la demandada, debiendo revisarse cada uno de enero dicha suma a tenor de las variaciones que experimente el I.P.C. que para el conjunto nacional total señale el I.N.E. u organismo que legalmente le sustituya. La indicada pensión tendrá un límite temporal máximo de CINCO AÑOS a contar desde la fecha de la presente sentencia.
-
- Se fija como compensación por razón del trabajo dedicado al hogar familiar a favor de Yolanda , con cargo a Enrique , la de DOCE MIL EUROS (12.000 euros), que éste abonará a la esposa según establezcan de común acuerdo, en metálico o en bienes propios del cónyuge deudor.
-
- No ha lugar al establecimiento de contribución al levantamiento de las cargas del matrimonio.
No procede hacer expedial pronunciamiento sobre costas".
Contra aquesta Sentència, ambdues parts van interposar recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona la qual va dictar Sentència amb data 10 d'abril de 2003, amb la següent part dispositiva:
"Que, estimando en parte el recurso de apelación interpuesto por Dña. Yolanda y desestimando el articulado por D. Enrique contra la sentencia de fecha nueve de octubre de dos mil dos, dictada por el Juzgado de Primera Instancia número cuatro de Sant Feliu de Llobregat en el asunto mencionado en el encabezamiento, debemos revocar y revocamos dicha sentencia, únicamente en lo que se referie 1) Al límite temporal de duración de la pensión compensatoria establecida, de modo que dicha pensión se devengará por tiempo indefinido; y 2) A la indemnización del artículo 41 del Código de Familia, que se fija en veinte mil euros, a abonar por el señor Enrique ; confirmando en todo lo demás la sentencia recurrida, sin especial pronunciamiento respecto a las costas del recurso de la señora Yolanda y con imposición al señor Enrique de las ocasionadas por el suyo."
Contra la Sentència anterior, Sr. Enrique va interposar aquest recurs de cassació. Per interlocutòria de 22 de setembre de 2003, aquest Tribunal es va declarar competent i el va admetre a tràmit, i de conformitat amb l'art. 485 de la LEC se'n donà trasllat a la part recorreguda perquè en un termini de vint dies formalitzés escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 17 de novembre de 2003, a les 10.30 hores del matí, en què es varen celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada per dissidència de l'Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol a l'hora de dictar sentència.
FONAMENTS DE DRET
Per tal d'assolir una correcte comprensió del tema litigiós aquesta Sala considera d´ interès la fixació dels següents antecedents de caràcter fàctic:
a)La demanda que provocà el litigi que ara es tracta va ésser presentada per la senyora Yolanda i dirigida contra el senyor Enrique , i, en la susdita demanda es deixava palès que:
1-La actora i el demandat havien conviscut durant tretze anys des del setembre de 1988, si bé no varen contraure matrimoni fins el juny del 2000 , i, poc després d´ aquest moment es produí una ruptura de la convivència conjugal, a conseqüència de la qual es presentava la demanda.
2-El demandat havia abandonat injustificadament la llar conjugal.
3-Amb la parella havia conviscut sempre el fill de la senyora Yolanda que en el moment d'inici de la relació només tenia set anys.
4-Que el demandat senyor Enrique es una persona amb un patrimoni molt important i que gestiona diverses empreses que li reporten elevats guanys econòmics, en tot cas no inferiors als trenta milions de pessetes brutes que va declarar el senyor Enrique a efectes fiscals en l'exercici 2000.
5-El patrimoni del demandat esta conformat per: una finca rústega en el municipi de Llenera (Badajoz), una torre a Torredembarra, una torre de tres plantes a sant Joan Despí, un habitatge al carrer Taquígraf Garriga de la localitat de Barcelona i un altre habitatge situat al carrer Buenaventura Aribau de Sant Boi de Llobregat.
6-La senyora Yolanda té quaranta sis anys i s'ha dedicat en exclusiva durant els darrers tretze anys a la cura de la llar i a col·laborar professionalment en les tasques professionals del seu marit, cosa que ha comportat que hagi deixat de banda el seu desenvolupament professional.
b)En la demanda es demanà als òrgans judicials, que concedissin a la actora , pel que interessa en aquest grau cassacional, el següent:
1-Una pensió compensatòria de tres centes mil pessetes mensuals a l'empara de l'article 84 del Codi de família català.
2-Una indemnització econòmica per raó de treball, regulada en l'article 41 del Codi de família de setanta cinc milions de pessetes (450.759,08 euros).
c)La sentència dictada en Primera Instància va estimar en part la demanda principal decretant la separació del matrimoni contret entre els litigants ,i va concedir a la demandant l'us i gaudi de l'habitatge conjugal. També li va concedir una pensió compensatòria de 1.200 euros mensuals limitada al període màxim de cinc anys, finalment en concepte de indemnització per raó de treball, l'avantdita resolució concedí a l'esposa la quantitat global de 12.000 euros.
d)Contra la sentència dictada en Primera Instància hi varen interposar recurs d'apel·lació ambdues parts litigants, i a conseqüència d'aquests recursos va recaure nova decisió de la Secció Dotzena de l'Audiència Provincial de Barcelona que va modificar la de Primera Instància només en dos aspectes, a saber: va suprimir el límit temporal que per a la pensió compensatòria de l'article 84 del Codi de família havia establert la sentència de Primera Instància i va incrementar la compensació econòmica per raó de treball atorgada, fixant-la novament en la quantitat de vint mil euros.
Contra la sentència dictada per l'Audiència s'hi alça únicament el senyor Enrique , el qual invoca la concurrència d'interès cassacional, i, a redós d'aquesta invocació addueix com a primer motiu de recurs infracció de l'article 41 del Codi de família. Al fil d'aquesta al·legació denuncia la part recurrent el fet que, al seu entendre, la sentència recorreguda ha concedit la indemnització a què s'ha fet al·lusió, malgrat "no existir un desequilibri patrimonial produït per la dedicació de la senyora Yolanda a la casa".
Ressalta el recurrent que l'Audiència deixi palès el següent: "hay que tener en cuenta que la actividad de la esposa no puede decirse que haya contribuido a generar el importante patrimonio inmobiliario y empresarial del marido, el cual ya existía en buena medida antes de la relación entre los litigantes. Además , la actividad para la casa de la esposa no ha influído en que el señor Enrique tenga los bienes que tiene".
Des de la mateixa perspectiva es denuncia en el motiu de recurs que ara interessa, el fet que, segons parer de la part recurrent, la sentència no hagi tingut en compte que l'article 41 del Codi de família només es d'aplicació al matrimoni, i no admet l'aplicació analògica a períodes de convivència more uxorio.
Certament, la sentència que ara es combat conté les afirmacions que fa la part recurrent però no es menys cert que també declara que "no procede disminuir la prestación, ni suprimirla, pues sin duda la dedicación de la demandante a la casa ahorró gastos al marido.... produciéndose un enriquecimiento relativo que está en la base de la indemnización que se reconoció por el Juzgado, la cual se considera un tanto insuficiente, puesto que matrimonio y convivencia tuvieron una duración importante y parece poco equitativo fijar una cantidad de sólo 12.000 euros...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 110/2006, 23 de Febrero de 2006
...de la adquisición de la vivienda que fue familiar durante la convivencia entre las partes, la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 12 de enero de 2004 , interpretando las normas conforme a la realidad social del tiempo en que deben ser aplicadas, computa el tiemp......
-
SAP Barcelona 682/2006, 14 de Diciembre de 2006
...al límite temporal por Sentencia de esta misma Sección de fecha 10 de abril de 2003, confirmada por la Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 12 de enero de 2004, debe tenerse en cuenta que el legislador prevé la pensión compensatoria intentando paliar la situación adver......
-
SAP Tarragona 97/2006, 8 de Febrero de 2006
...la cantidad de 200.-euros con revisión anual del IPC, por un espacio temporal máximo de tres años. La sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de fecha 12 enero 2004 que recoge la doctrina expuesta en la de 4 marzo 2002, establece: "Ciertamente, la finalidad de la pensión co......
-
SAP Barcelona 149/2010, 2 de Marzo de 2010
...trabajo remunerado alguno hasta después de producirse la ruptura matrimonial. Tal y como ha señalado la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de 12 de enero de 2004, recogiendo la doctrina sentada en la sentencia anterior de 10 de febrero de 2003, el artículo 41 trata de ......