STSJ Cataluña , 7 de Junio de 2005
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2005:7208 |
| Número de Recurso | 4782/2004 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Fecha de Resolución | 7 de Junio de 2005 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA CATALUNYA SALA SOCIAL R.U. IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG Barcelona, 7 de juny de 2005 La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt, EN NOM DEL REI ha dictat la següent SENTÈNCIA NÚM. 5191/2005 En el recurs de suplicació interposat per Equipamientos de Venta Automatica ,S.A. a la sentència del Jutjat Social 1 Sabadell de data 17 de setembre de 2003 dictada en el procediment Demandes núm.
1242/2002 en el qual s'ha recorregut contra la part Eusebio , ha actuat com a ANTECEDENTS DE FET
En data 23 d'agost de 2002 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 de setembre de 2003 que contenia la decisió següent:
Estimando la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por D. Eusebio sobre cantidad, debo condenar y condeno a Equipamientos de Venta Automática S.A., a que abone al actor la cantidad de 5796,86 euros más sus intereses legales al tipo del 10% anual.
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
"PRIMERO.- El actor, Don Eusebio , mayor de edad, con D.N.I. n1 NUM000 , ha venido prestado sus servicios por cuenta de la empresa Equipamientos de Venta Automática S.A., desde el día 12/11/2001, con la categoría profesional de viajante , correspondiéndole un salario bruto mensual, según convenio, de 1118,03 euros, con inclusión del prorrateo de pagas extras.
El demandante y la empresa demandada suscribieron el día 26 de noviembre del 2001 un pacto de no concurrencia, que se da aquí por reproducido (folio número 41 y 421), en el que se fija como contraprestación para el trabajador 360.000 pesetas brutas anuales, y una vigencia de dos años.
La empresa demanda adeuda al actor la cantidad de 5796,86 euros por los siguientes conceptos:
Salario 16 días enero 2002: 596,28 euros.
Vacaciones: 279,52 euros.
Kilometraje: 593,78 euros.
Indemnización por no concurrencia (2 años):4327,28 euros."
Contra aquesta sentència la part DEMADADA va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contràri, qui ho va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Emparada en l' article 191 a) de la Llei de Procediment laboral , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel R.D. Legislatiu 2/1995 , la part demandada que recorre la Sentència de la instància que la condemna a pagar la quantitat de 5.796,86 euros pels conceptes salarials deguts més l'increment de la mora, planteja com a primer objecte del recurs de suplicació la nul·litat d'actuacions i reposar el procediment a l'estat en què es trobava en el moment anterior a dictar-se la sentència per haver-se infringit normes o garanties que produeixen indefensió, en empara en l' apartat a) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel RD. Legislatiu 2 /1995 de 7 d'abril . Infraccions normatives que concreta en la de l' article 97.1 i 2 de la Llei de Procediment Laboral en relació amb l' article núm. 57 de la mateixa norma , i la infracció de l' article 24 de la Constitució Espanyola , perquè considera que la sentència pateix d'insuficiència de fets provats i es incongruent. Parteix de què la demanda no compleix amb els requisits d'exposició clara i havia d'haver sigut subsanada a requeriment de l'òrgan judicial, segons preveu l' article 80 i 81 de la llei de Procediment Laboral , de manera que aquest vici produeix la nul·litat de totes les actuacions des de la primera proposta de provisió del procediment. També invoca incongruència extra petitum perquè la sentència condemna al 10% de mora establerta en l' article 29 de l'Estatut dels Treballadors (RD. Legislatiu 1/1995) sense que la part demandant ho hagués postulat.
La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentencies de 1 desembre 1987 [RJ 1987\8804], 28 maig 1990 [RJ 1990\4510] y 9 d'abril 1991 [RJ 1991\3257 ]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul·litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 [RJ 1990\3452 ]) que "es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal". (En sentit anàleg, Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 1992\1611 ]). La Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 30 d'octubre 1991 [RJ 1991\7680 ]) ha establert els criteris següents: "1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 1988\2996 y RJ 1988\3625 ]",i que "la resolución anulatoria requiere además, para considerarse ajustada a derecho, que la causa de la insuficiencia no sea imputable a la parte (entre otras, S. 5 junio 1982 , que también figura en el rollo), o no haya podido ser subsanada por una u otra vía (S. 17 octubre 1989 [RJ 1989\7281 ])".. Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que "para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible". (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 1996 \3 ]); nul·litat que comporta la indefensió material i no merament formal atès "que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa (SSTC 43/1989 [RTC 1989\43], 101/1991 [RTC 1990\101], 6/1992 [ RTC 1992\6] y 105/1995 [RTC 1995\105], entre otras).Doncs be, atenent l'esmentada doctrina, tan del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, per a determinar la nul·litat d'alguna o...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
La doctrina del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña sobre pactos de no competencia contractual
...de 2012 (Rec. núm. 614/2011) la declaración de nulidad del pacto de no competencia conlleva la obligación del 74 STSJ Cataluña de 7 de junio de 2005 (Rec. núm. 4782/2004). 75 STSJ Cataluña de 14 octubre de 2013 (Rec. núm. 3974/2013). 76 Por todas, STSJ Cataluña de 7 de junio de 2013 (Rec. n......