STSJ Cataluña 8948/2007, 17 de Diciembre de 2007
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2007:14157 |
| Número de Recurso | 676/2005 |
| Número de Resolución | 8948/2007 |
| Fecha de Resolución | 17 de Diciembre de 2007 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 17 de desembre de 2007
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 8948/2007
En el recurs de suplicació interposat per ADMINISTRADOR DE INFRAESTRUCTURAS FERROVIARIAS (ADIF) a la sentència del Jutjat Social 2 Tarragona de data 17 de febrer de 2006 dictada en el procediment núm. 676/2005 en el qual s'ha recorregut
ANTECEDENTS DE FET
En data 18 de juliol de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 de febrer de 2006, que contenia la decisió següent:
Que desestimando la demanda interpuesta por ADMINISTRADOR DE INFRAESTRUCTURAS FERROVIARIAS (ADIF) contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, la Tesoreria General de la Seguridad Social y Gerardo , DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO A LOS DEMANDADOS DE TODAS LAS PETICIONES FORMULADAS EN LA DEMANDA.
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
Gerardo , prestaba servicios por cuenta y orden de RENFE con categoría profesional de oficial celador de línea eléctrica, cuando el 11.1.00 sufrió accidente de trabajo causante de lesiones que le supusieron un proceso de incapacidad temporal.(No controvertido)
El accidente tuvo lugar el día 11.1.00 cuando se realizaban trabajos en la línea eléctrica en la vía impar entre Tarragona y Reus.
El responsable de circulación de Tarragona interrumpió la circulación en esta vía, al tiempo que autorizaba la salida de la Vagoneta de electrificación del equipo de Tarragona y de una Bateadora desde Reus para nivelar la Vía.
El responsable del trabajo, Jose Daniel , comunicó al responsable de electrificación Pedro Antonio que la bateadora no iba a rebasar el Km 89,900, sito entre Reus y el apeadero de Vilaseca. Pedro Antonio comunicó a su vez al responsable de Vía que trabajarían entre Vilaseca y Tarragona.
El responsable de vía ordenó a Gaspar , piloto de la bateadora, que antes de entrar en Vilaseca (Km. 94,773) debía ponerse en contacto y de acuerdo con el equipo de electrificación, pues este equipo se encontraba allí trabajando.
Gaspar entró en Vilaseca sin ponerse en contacto con el equipo de electrificación colisionando con la Vagoneta que lo portaba.
Esta Vagoneta circulaba reconociendo la vía antes de iniciar los trabajos, encontrándose el trabajador codemandado de pie en el balconcillo de la misma y de espaldas al sentido de la marcha, reconociendo la catenaria.
Tras la colisión cayó al suelo sobre la propia vagoneta golpeándose en la cabeza.
(Acta de infracción de la Inspección de Trabajo, Sentencia del Juzgado n° 1 de Tarragona de
22.10.01 , en autos seguido por sanción con el n° 335/00, ambos en exp. adm)
El 14 de marzo de 2000 tuvo entrada en el INSS solicitud de la Inspección de Trabajo de inicio de expediente de recargo de prestaciones por el accidente de trabajo de 11.1.00.
Iniciado el 7.4.00 expediente de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad e higiene, el INSS suspende su tramitación el 19.5.00 al constar la existencia de diligencias previas incoadas por los mismos hechos ante el Juzgado de Instrucción n° 6 de Tarragona.
Se reinicia el expediente el 1.10.04.
Por resolución de 10.3.05 se declara la existencia de responsabilidad empresarial en el accidente de trabajo sufrido por el trabajador coclemandado el 11.1.00 y la procedencia de que las prestaciones de Seguridad Social derivadas del accidente se vieran incrementadas en un 30% con cargo exclusivo a la empresa demandante. Se da por reproducido el contenido de dicha resolución al obrar en los ramos de prueba de la actora y de la Entidad Gestora. (exp. adm.)
Contra dicha resolución se interpuso reclamación previa por la parte demandante que fue expresamente desestimada.
(exp. adm) .
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contràri, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en la que impugnava la Resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de data 10 de març de 2.005, que la declarà responsable per manca de mesures de seguretat de l'accident de treball que va patir el treballador codemandat el dia 11 de gener de 2.000 i l'imposà un 30% de recàrrec en totes les prestacions econòmiques derivades de l'esmentat accident, s'interposa per la demandant Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes jurídiques que s'hi ha comès.En l'únic motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , el recurrent afirma que la sentència ha infringit, per aplicació indeguda, l' article 123 de la Llei General de la Seguretat Social en relació amb els articles 13 i 14 de l'O.M. de 18 de gener de 1996 i el R.D. 286/2003, de 7 de març , per manca d'aplicació i de l' art. 16.2 de l'esmentada O.M. i de l'art. 3.2 del RD Leg. 5/2000, de 4 d'agost per aplicació indeguda; així com també infracció, per indeguda aplicació, dels articles 42.2, 57.1, 62.1 e) i 63 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre , així com la jurisprudència del Tribunal Suprem en relació amb el recàrrec sobre prestacions, citant a l'efecte la sentència de 17.5.2004.
Dues son les causes d'oposició del recurrent contra la sentència: 1) En primer lloc que hi ha hagut caducitat de l'expedient administratiu, atès que l'accident de treball es va produir el dia 11.1.2000 i iniciat l'expedient el 7.4.2000, la resolució de l'INSS imposant el recàrrec fou dictada en data 10.3.2005, per la qual cosa havia transcorregut el termini màxim de 135 dies des la data d'inici i afirma que l'expedient administratiu no es podia suspendre que seguir-se causa penal sobre els mateixos fets, perquè no es tracta d'un procediment sancionador. I 2) Pel que fa al fons de
l'assumpte afirma que tots els preceptes que es diuen infringits en l'informe de la Inspecció de Treball, per a justificar la imposició del recàrrec, son genèrics i inconcrets i resulten totalment...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 6582/2009, 18 de Septiembre de 2009
...jurisprudencial citada i del criteri jurisprudencial d'aquesta Sala Social del Tribunal Superior de Catalunya ( STSJ Catalunya de 17 de desembre de 2007, rec. 663/2006), entenem que en el cas present, el fet de què l'import de la indemnització per acomiadament improcedent acordada en el reb......