STSJ Cataluña 849/2004, 5 de Febrero de 2004
| Ponente | Natividad Braceras Peña |
| ECLI | ES:TSJCAT:2004:1481 |
| Número de Recurso | 325/2001 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Número de Resolución | 849/2004 |
| Fecha de Resolución | 5 de Febrero de 2004 |
| Emisor | Sala de lo Social |
D. EMILIO DE COSSIO BLANCODª. Dª. NATIVIDAD BRACERAS PEÑAD. ÁNGEL DE PRADA MENDOZA
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
j.a.
ILMO. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO
ILMA. SRA. NATIVIDAD BRACERAS PEÑA
ILMO. SR. ÁNGEL DE PRADA MENDOZA
En Barcelona a 5 de febrero de 2004
La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los/as Ilmos/as. Sres/as. citados al margen,
EN NOMBRE DEL REY
ha dictado la siguiente
S E N T E N C I A núm. 849/2004
En el recurso de suplicación interpuesto por FINDLAY INDUSTRIES ESPAÑA, S.L. frente a la Sentencia del Juzgado Social 29 Barcelona de fecha 18 de febrero de 2002 dictada en el procedimiento Demandas nº 325/2001 y siendo recurrido/a Javier . Ha actuado como Ponente el/la Ilma. Sra. NATIVIDAD BRACERAS PEÑA.
Con fecha 13 de junio de 2001 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Reclam. derechos contracto trabajo, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 18 de febrero de 2002 que contenía el siguiente Fallo:
Estimar la demanda presentada pel Sr. Javier contra l'empresa FINDLAY INDUSTRIES ESPAÑA, SL., sobre reclamació per quantitat, i condemnar l'empresa demandada que pagui a la part actora la quantitat de 4.709.488 pessetes o 28.304,59 euros pel concepte de la demanda.
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
"1.- La part actora, Don. Javier , amb DNI núm. NUM000 ha treballat a l'empresa Findlay Industries ESPAÑA, SL., dedicada a la fabricació d'accessoris d'automòbil, del ram metal.lúrgic, des del 1.11.1991, amb categoria professional de Cap de Departament i amb ujn salari mensual de 691.213 pessetes o 4.154,27 euros sense inclusió de la prorrata de les pagues extres.
-
- Per Resolució dela Delegació Territorial de Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya de 26.3.2001 dictada en el procediment de Regulació d'Ocupació núm. 38/01 es va autoritzar a la demandada la rescissió dels contractes dels 35 treballadors de la plantilla del centre de Masquefa, havent assolit acord el 22.3.2001 en el tràmit de consultes entre els representants dels treballadors i l'empresa.
En l'acord de 22.3.2001 l'empresa va reduir el nombre de treballadors afectats dels seixanta nou inicials a trenta cinc amb efectes de rescissió de 27.3.2001. Es va acordar que els treballadors amb salari anual superior a sis milions cobrarien la indemnització legal de 20 dies per any d'antiguitat amb el topall d'un any. Que els trestreballadors afectats amb edat próxima a la jubilació, cobrarien una indemnització de 33 dies per any de serveis, i que la resta de treballadors cobraria una indmenització de 42 dies per any de treball, sense que consti per a aquests dos grups cap topall anual.
-
-Les dues persones afectades amb un salari superior a sis milions anuals és el demandant i el Sr. Jesús Carlos , aquest amb salari anual de 21.544.479 pessetes, el qual des de 1996 fins el 5.2000 era Director General amb relació especial com a personal d'alta direcció i participació en l'estaff europeu i prestació per al grup. A partir de 5.2000 va passar a director Comercial, amb relació laboral comuna, segons el Pacte cinquè del contracte d'alta Direcció de 10.10.1996. El Sr. Jesús Carlos va formular al.legacions contra l'acord assolit en el període de consultes del tràmit de l'expedient d'ocupació, en entendre, entre d'altres raons, que el sistema indemnitzatori era fraudulent, i interessava la seva remissió al'ordre social de la jurisdicció, cosa que no va acceptar- se l'Autoritat administrativa. La indemnització que li corresponia al Sr. Jesús Carlos per la seva antiguitat des de 1.6.76 fins a l'autorització administrativa de la rescissió del contracte el març de 2001, era d'una anualitat com a topall, o sigui 221.900.000 pessetes.
En data de 27.2.2001 va presentar demanda de conciliació davant la SC. de la Delegació Territorial de Barcelona en reclamació de preavís i indemnització per desistiment unilateral de l'empresa en la regulació especial laboral d'Alta direcció, a més d'altres conceptes salarials. Es basava en el Pacte vuitè del contracte d'Alta Direcció que estableix una indemnització d'un any de salari. Es va celebrar una conciliació el dia 19.3.2001 que va resultar sense avinença. Posteriorment el dia 2.4.2001 va presentar demanda d'acomiadament davant la SC. que va celebrar-se el dia 9.5.2001 amb el resultat d'Avinença, en què es reconeix la improcedència de l'acomiadament de 24.4.2001 amb efectes de 9.5.2001 i la demandada es compromet a abonar-li 52.775.717 pessetes per la indemnització i liquidació.
-
- El demandant considera que se li ha d'abonar una indemnització a raó de 42 dies per any de servei com ala resta de treballadors que no estiguin pròxims a la jubilació, i reclama la diferència entre la indemmnització establerta i cobrada de 4.281.353 pessetes, i la resultant del mòdul reclamat, diferència que suposen 4.709.488 pessetes o 28.304,59 euros.
-
- Va celebrar-se acta de conciliació davant la SC. amb el resultat de Sense Avinença.
Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandada, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, a la que se dió traslado impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.
En los presentes autos se solicitó la condena de la empresa a pagar al actor la suma de 28.304,59 euros (4.709.488 ptas.) en concepto de diferencia entre la indemnización resultante del criterio recogido en la resolución administrativa dictada en el procedimiento de regulación de ocupación nº 38/2001 (4.281.353 ptas.; 20 días por año de servicio), y la que le correspondería de calcularse a 42 días por año de servicio, al igual que el resto de los trabajadores de edad no próxima a la jubilación.
La sentencia estimó íntegramente la demanda y ahora recurre en suplicación la empresa demandada, formulando varios motivos: tres, amparados en el apartado b) del art. 191 de la Ley de Procedimiento Laboral y dirigidos a la reforma de relato de los hechos probados; y dos precedidos por la cita del apartado c) del reseñado precepto procesal. Ahora bien, mediante uno de estos dos últimos, se pretende que se declare la incompetencia de este orden jurisdiccional para el conocimiento del asunto, cuestión de orden público procesal, que exige sea examinada previamente a cualquier otro extremo - además de que debiera de haber sido encauzada por la vía del apartado a) del repetido art. 191 - sin atenernos al orden y a los concretos motivos formulados en el escrito de recurso.
Conforme al artículo 3 de la Ley de Procedimiento Laboral, "1. No conocerán los órganos Jurisdiccionales del Orden Social... c)de las pretensiones que versen sobre la impugnación de las disposiciones generales y actos de las Administraciones Públicas sujetas al Derecho Administrativo en materia laboral, salvo los que se expresan en el apartado siguiente. 2. Los órganos jurisdiccionales del orden social conocerán de las pretensiones sobre:.... b) las resoluciones administrativas relativas a regulación de empleo y actuación administrativa en materia de traslados colectivos". Esta previsión, sin embargo, no se halla en vigor, en tanto que depende del desarrollo normativo a que se condiciona por el número 3 del mismo artículo. Entre tanto y atendida la fecha de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba