STSJ Cataluña 48/2003, 11 de Diciembre de 2003
| Ponente | Ponç Feliu Llansa |
| ECLI | ES:TSJCAT:2003:12752 |
| Número de Recurso | 81/2003 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 48/2003 |
| Fecha de Resolución | 11 de Diciembre de 2003 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de Cassació núm. 81/2003
SENTÈNCIA NÚM. 48
President:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Magistrats:
Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa
Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol
Barcelona, 11 de desembre de 2003
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que
s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat per la representació del Sr. Luis Alberto , representat davant aquest Tribunal per la procuradora Sra. Susana Pérez de Olaguer
Sala i dirigit per l'advocat Sr. Julio Prat Gubau, contra la Sentència dictada per la Secció Segona de
l'Audiència Provincial de Girona el 3 de setembre de 1999 en entendre del recurs d'apel·lació
interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de primera instància núm. 5 de Figueres el 25 de
març de 1998 en el procediment de judici de menor quantia núm. 363/93. La Sra. María Antonieta , aquí part recorreguda, ha estat representada en aquest Tribunal per la procuradora Sra.
Beatriz Aizpún Sardá i dirigida per advocat.
ANTECEDENTS DE FET
La procuradora Sra. Ana Mª Bordas Poch, en nom i representació del Sr. Luis Alberto , va formular demanda de judici de menor quantia núm.363/93 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 5 de Figueres. Seguida la tramitació legal, el jutjat va dictar sentència amb data 25.03.1998, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Estimando la demanda interpuesta por la representación de D. Luis Alberto debo declarar que:
- D. Luis Alberto es dueño, en virtud de prescripción, de la parcela IPG Nº NUM000 de la URBANIZACIÓN000 de Roeses y de la vivienda existente sobre ella. En consecuencia dispongo la inscripción de dicho dominio en los libros del Registro de la Propiedad, previa cancelación, en su caso, de la inscripción registral correspondiente a dicha parcela, ya totalmente si se trata de una inscripción individual, ya parcialmente si forma parte de otra de mayor extensión.
Condenando a la demandada, DÑA. María Antonieta , al pago de las costas procesales causadas en la tramitación tanto de la demanda, como de la demanda reconvencional".
Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 2a de l'Audiència Provincial de Girona la qual va dictar Sentència amb data 3 de setembre de 1999, amb la següent part dispositiva:
"Que estimando el recurso de apelación formulado por la Procuradora Dª GREGORIA TUEBOLS MARTINEZ en nombre y representación de Dña. María Antonieta , contra la SENTENCIA de fecha 25-3-98, dictada por el JDO. 1ª INSTª INSTR. Nº 5 FIGUERAS, en los autos de Menor cuantia nº 0363/93, de los que este Rollo dimana, debemos REVOCAR Y REVOCAMOS dicha resolución.
Y DESESTIMAMOS la demanda interpuesta por la representación de DON Luis Alberto contra Dña. María Antonieta e "Ignoradas personas que puedan ostentar cualquier derecho real o personal sobre la parcela nº NUM000 de la URBANIZACIÓN000 de Roses o sobre la edificación sobre ella existente", con imposición a la parte demandante de las costas generadas.
Asímismo, estimamos la demanda reconvencional formulada por la representación de Dña. María Antonieta contra Don. Luis Alberto , y condenamos a este a restituir a la citada demandante en reconvención la finca inscrita en el Registro de la Propiedad de Roses al tomo NUM001 , libro NUM002 de Roses, folio NUM003 finca nº NUM004 , inscripción 1ª, que se describe en el Hecho primero de la demanda reconvencional, con el apercibimiento de que si no lo hiciere voluntariamente, será lanzado judicialmente. Todo ello con imposición a la parte demandada en reconvención de las costas de la misma".
Contra la Sentència anterior, el Sr. Luis Alberto va interposar recurs de cassació núm. 2/2000 davant aquest Tribunal que per Interlocutòria de 28 de febrer de 2000 es va declarar incompetent a favor del Tribunal Suprem. Per Interlocutòria de 10 de juny de 2003 la Sala Civil del Tribunal Suprem va declarar la competència d'aquesta Sala per a conèixer de la resta dels motius del recurs de cassació que no varen ser admesos a la Interlocutòria de 4 de març de 2003. Passades les actuacions al Ministeri Fiscal, d'acord amb l'art. 1709 de la LEC de 1881 efectuant el corresponent informe en el sentit de considerar procedent l'admissió, parcial, a tràmit del recurs interposat. Per provisió de 18 de setembre de 2003 es va donar trasllat a la part recorreguda per tal de formalitzar la seva impugnació. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la celebració de vista el dia 24 de novembre de 2003, a les 11 hores del matí, en què es varencelebrar.
Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa.
FONAMENTS JURÍDICS
Contra la sentència de l'Audiència Provincial de Girona (Secció Segona) de 3 de setembre del 1999 interposà la part demandant el present recurs de cassació amb un abast inicial de deu motius, dels quals haurà d'examinar la Sala tan sols el primer, cinquè, sisè, setè, vuitè, novè i desè, en haver inadmès ja el Tribunal Suprem, per Interlocutòria ferma de 10 de Juny del 2003, els motius segon, tercer i quart, en els quals se denunciaren com a infringits preceptes constitucionals.
Entrant, doncs, en el motiu correlatiu, s'observa que la crítica jurídica es focalitza en la denuncia com a infringits de l'art. 1692.3 de la LEC de 1881 pertrencament de les formes esencials del judici, amb conseqüent infracció de les normes reguladores dels actes i garanties procesals, concretament en la formulació de reconvenció, en entendre qui recorre que la part demandada, en interposar-la, no planteja cap qüestió nova i distinta de la pretensió principal, que és la delimitadora del procés. S'invoquen per això dues sentències antigues ( les de 30-4-1934 i 23-12-1935), que expressaven que " no puede existir verdadera reconvención, aunque así la titule el demandado, si, en contraposición al problema propuesto en la demanda inicial del pleito no se plantea por el demandado una cuestión nueva al reconvenir contestando al actor" ; qüestió nova que es diu inexistent perquè, en exercitar-se en la demanda una acció declarativa de domini i en la reconvenció una acció reivindicatòria, considera la recurrent que no es compleix tal requisit de diferenciació o aportació d'un element de controvèrsia nou perquè ambdues accions tenenla mateixa finalitat, o sigui, el reconeixement de la titularitat d'una determinada finca.
Per a la claudicació d'aquest primer motiu de recurs basta recordar cosa tan elemental com és la diferent naturalesa jurídica de l'acció declarativa de domini i de l'acció reivindicatòria. No pot ser ni més nombrosa ni més unívoca la jurisprudència del T.S. que diferencia ambdues accions ensenyant que, així com l'acció declarativa de domini ( que podria també anomenar-se de "constatació de lapropietat" ) i que no requereix que el demandat posseeixi la cosa, busca obtenir una simple declaració de que l'agent és el propietari, amb el designi de silenciar a la part contrària, que, per la raó que sigui, qüestiona tal propietat o se la arroga, l'acció reivindicatòria persegueix la recuperació de l'efectiva possessió de tal cosa.
És cert que una i altra acció tenen en comú el reconeixement del dret de propietat d'un litigant, però la reivindicatòria va molt més enllà que l'acció merament declarativa, ja que no s'atura en l'obtenció del reconeixement dominical, sinó que, a més a més, pretén la recuperació de la finca.
La identitat d'accions que predica la part recurrent com a fonament del que considera una infracció essencial de les normes que regulen l'exercici de la reconvenció, és, doncs, inexistent, pel que el motiu ha de decaure sense necessitat de més explicacions.
El motiu cinquè del recurs denuncia la infracció dels arts. 7 del Codi Civil i 11.1 y 2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, en entendre tal recurrent que la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 307/2017, 7 de Julio de 2017
...por la sentencia de instancia, más bien deberá considerarse propiamente como declarativa de dominio. El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en sentencia de 11 de diciembre de 2003 efectuaba distinción entre la acción reivindicatoria y la declarativa de dominio en los siguientes térmi......
-
SAP Barcelona 295/2017, 30 de Junio de 2017
...por la sentencia de instancia y declarativa del dominio por el recurrente, nos lleva destacar como el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en sentencia de 11 de diciembre de 2003 efectuaba distinción entre ambas en los siguientes términos : "... basta recordar cosa tan elemental com é......
-
SAP Barcelona 485/2019, 3 de Octubre de 2019
...apreciada jurisprudencialmente entre una acción reivindicatoria y una declarativa del dominio; asi el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en sentencia de 11 de diciembre de 2003 lo hacía en los siguientes términos: " ... basta recordar cosa tan elemental com és la diferent naturalesa......
-
SAP Barcelona 633/2017, 7 de Diciembre de 2017
...oposición a este y considerado su contenido debemos mantener el criterio sentado en la instancia. . El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en sentencia de 11 de diciembre de 2003 efectuaba distinción entre la acción reivindicatoria y la declarativa de dominio en los siguientes términ......