STSJ Cataluña 37/2016, 19 de Mayo de 2016

JurisdicciónEspaña
Número de resolución37/2016
EmisorTribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala civil y penal
Fecha19 Mayo 2016

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

R. de cassació núm. 52/2015

SENTÈNCIA núm. 37

President:

Excm. Sr. Jesús Mª Barrientos Pacho

Magistrats:

Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau

Il·lm. Sr. Enric Anglada i Fors

Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Il·lm. Sr. Miguel Angel Gimeno Jubero

Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada

Il·lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy

Barcelona, 19 de maig de 2016

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'indiquen més amunt, ha vist el recurs de cassació núm. 52/2015 contra la Sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotlle d'apel·lació núm. 75/13 arran de les actuacions de procediment d'ordinari núm. 650/11 seguides davant del Jutjat de 1a Instància núm. 32 de Barcelona. Els Srs. María Luisa i Alfredo hi han interposat aquest recurs, representats per la procuradora Sra. Eulàlia Rigol Trullols i defensats pel lletrat Sr. Joaquin Sallarès Viader. La COMUNITAT DE PROPIETARIS DEL C. DIRECCION000 , núm. NUM000 , de BARCELONA, part contra la qual es recorre en aquest procediment, ha estat representada per la procuradora Sra. Angela Palau Fau i defensada pel lletrat Sr. José Manuel Alburquerque Becerra.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER. La procuradora dels tribunals Sra. Angela Palau Fau va actuar en representació de la Comunitat de Propietaris del c. DIRECCION000 , núm. NUM000 , de Barcelona, per formular la demanda de procediment ordinari núm. 650/11 al Jutjat de Primera Instància, núm. 32, de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat indicat va dictar sentència amb data 20 de setembre de 2012 , la part dispositiva de la qual diu el següent:

"Estimo sustancialmente la demanda interpuesta por el Procurador Sra. Palau Fau en nombre y representación de la COMUNIDAD DE PROPIETARIOS C/ DIRECCION000 , NUM000 , BARCELONA frente a los Srs. Eloy , Dulce , Ezequiel , Fulgencio , Eugenia , Gustavo , Isaac , Isidora y Laureano , representados por el Procurador Sra. Banqué Bover y frente a los Srs. María Luisa y Alfredo , representados por la Procuradora Sra. Rigol Trullols y:

1) Declaro que la actividad desarrollada por los mencionados codemandados en el edificio sito en Barcelona, c/ DIRECCION000 , NUM000 , es molesta para los vecinos, comporta un uso excesivo de las instalaciones comunes y es contraria a la convivencia normal de la comunidad.

2) Condeno a los mencionados codemandados a cesar en la actividad de explotación de viviendas para uso turístico que llevan a cabo en los pisos entresuelo segunda y terceros primera y segunda de dicha comunidad.

3) Condeno a la parte demandada al pago de las costas procesales".

SEGON. Contra aquesta Sentència, les parts demandades van interposar-hi un recurs d'apel·lació, que es va admetre i es va substanciar a la Secció 16a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar sentència en data 13 de febrer de 2015 , amb la següent part dispositiva:

"Que, estimant, en part, el recurs d'apel·lació interposat pels senyors Alfredo y María Luisa , d'una part, y Eloy , Dulce , Ezequiel , Fulgencio , Eugenia , Gustavo , Isaac , Isidora y Laureano , d'altre part, contra la sentència de data vint de setembre de dos mil dotze, dictada pel Jutjat de Primera Instància número 32 de Barcelona en l'assumpte esmentat en l'encapçalament, revoquem la dicta sentència únicament pel que fa a les costes de la primera instància, respecte a les quals no fem especial pronunciament, com tampoc en quant a les de la segona. Retornis el dipòsit constituït per a recórrer".

TERCER. Contra aquesta Sentència, la representació processal dels Doña. María Luisa i Alfredo va interposar-hi un recurs de cassació. Per mitjà de la interlocutòria de data 25 de juny de 2015, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre a tràmit el recurs interposat, que es va traslladar a la part objecte del recurs perquè pogués formalitzar oposició per escrit en el termini de vint dies.

QUART. Per mitjà de la provisió de data 28 de setembre de 2015, es va tenir per formulada oposició al recurs de cassació i de conformitat amb l' art. 485 de la Llei d'enjudiciament civil es va adiar la votació i decisió per al 7 de març de 2016.

CINQUÈ. Mitjançant la provisió de 7 de març de 2016 es va acordar suspendre l'assenyalament efectuat perquè en conegués el Ple de la Sala i es va assenyalar novament per al dia 25 d'abril de 2016

Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. La representació processal dels Srs. María Luisa i Alfredo va interposar recurs de cassació contra la Sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona de data 13.02.2015 .

Els motius en què fonamenta el seu recurs són els següents. En primer lloc, manifesta que s'ha produït una infracció de l' article 553-40 CCCat amb relació als articles 3.1 , 19 i 41 de la Llei 18/2007 del dret a l'habitatge, articles 43 i 50 bis de la Llei 13/2002 , de turisme de Catalunya i els annexos I, II i III de la Llei 20/2009 del procediment de control ambiental de les activitats.

Considera que la Sentència objecte de recurs incorre en un error jurídic rellevant per a la decisió d'aquesta controvèrsia plantejada per les parts. Exposa que la unitat immobiliària, entresòl segona del carrer DIRECCION000 , NUM000 , de Barcelona, és apartament turístic i s'hi desenvolupa una activitat industrial, quan la legalitat vigent diferencia entre els apartaments turístics i els habitatges d'ús turístic. Així, la Sentència impugnada no relaciona l' art. 553-40 CCCat amb la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge i amb la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, així com amb el Decret 159/2012, de 20 de novembre, que regula els habitatges d'ús turístic.

Entén que de la normativa esmentada queda també clara la voluntat del legislador català d'excloure del grup d'allotjaments turístics els habitatges d'ús turístic, de manera que es tracta de dues situacions físiques i jurídiques diverses. En els últims no es presten serveis turístics i no són establiments públics. En aquest sentit, la Llei 20/2009, a diferència dels apartaments turístics, no inclou a la classificació d'activitats amb afectació sobre el medi ambient i les persones els habitatges d'ús turístic.

L'error en què incideix la Sentència impugnada pot deure's a la confusió en què va incidir la Generalitat de Catalunya quan en el Decret 163/1998 tracta conjuntament ambdues figures. Fins que la delimitació entre els apartaments turístics i els habitatges d'ús turístic es va tornar a produir, els habitatges d'ús turístic van haver de sol·licitar llicència administrativa com a apartament turístic, com en aquest cas. Assevera que la Sentència s'equivoca quan considera en abstracte que l'activitat econòmica d'habitatge d'ús turístic és anòmala. Cal mantenir una interpretació objectiva del qualificatiu "normal", com així el va admetre el TSJC en la seva Sentència de 28.04.2014 . En canvi, el suport que la Sentència troba en les sentències del TS de 27-11-2008 i del TSJC de 20-02-2012 són situacions d'explotació industrial d'apartaments turístics.

El segon motiu de cassació denuncia la infracció dels articles 553-10.2 i 553-40 CCCat , quan la Sentència objecte de recurs considera que l'activitat d'apartament d'ús turístic és per se en abstracte contrària a la convivència normal, sense prova que acrediti de forma contundent i notòria aquests punts, per la qual cosa es restringeix il·legalment la llibertat dels propietaris sobre els seus elements privatius.

A l'hora de juxtaposar els articles 553-10.2 i 553-40 CCCat , les limitacions a les facultats dominicals sempre han de ser interpretades de manera restrictiva i no de forma extensiva, com així ho han determinat les STSJCat de 23.05 i 3.06.2011. La Sentència impugnada, quan estableix que destinar un habitatge a un ús turístic és contrari a la convivència normal de la comunitat, està limitant la titularitat dominical dels propietaris.

La Sentència parteix del fet que l'activitat és contrària a la convivència normal perquè equipara l'habitatge d'ús turístic a l'activitat hotelera quan no hi ha prova que els turistes ocupants o hostes hagin provocat robatoris o baralles o altres activitats reprovables; no s'imputa el desgast d'elements comuns; les queixes se centraven en els pisos 3r 1a i 3r 2a i es disposava de la preceptiva llicència. Entén que, com va assenyalar aquesta Sala en la STSJC de 20.02.2012 , es necessita una prova contundent i de notòria importància que faci traspassar el llindar de la mera incomoditat per convertir-se en actituds reprovables.

Determinar que és contrari a la convivència normal ens situa davant un concepte jurídic indeterminat, però la llei sanciona una actuació que no s'adeqüi a les mínimes normes de convivència usuals en les relacions socials pel que fa al lloc i al temps.

Finalment, considera que el nombre d'habitatges d'ús turístic no esdevé rellevant, sinó que la Sala d'apel·lació va considerar que la sola existència d'un habitatge d'ús turístic ja contravé la convivència normal, per la qual cosa s'infringeix el que estableixen els articles 553-10.2 i 553-40 CCCat .

SEGON. L'anàlisi dels dos motius de cassació pot fer-se de manera conjunta i cal partir de les següents consideracions.

Apartaments turístics i habitatges d'ús turístic en la legislació catalana.

Catalunya constitueix avui dia una destinació turística de primera magnitud, de manera que tota l'activitat relacionada amb el turisme és i ha estat objecte d'atenció pels poders públics de Catalunya.

Ja la Llei de turisme 13/2002, de 21 de juny, va tenir en compte els allotjaments turístics en els articles 43 i 44 i en l'art. 50.4 sense distingir encara entre allotjaments, apartaments turístics o habitatges d'ús turístic.

Posteriorment el preàmbul de la ...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
2 sentencias
  • SAP Barcelona 682/2018, 21 de Septiembre de 2018
    • España
    • 21 Septiembre 2018
    ...por lo que no puede alegar que ha sufrido perjuicio alguno. Las STSJ de Catalunya del 19 de mayo de 2016 (ROJ: STSJ CAT 3181/2016 y ROJ: STSJ CAT 3180/2016) declaran que: "... no puede declararse "en abstracto" que la vivienda de uso turístico comporte una actividad no permitida e incompati......
  • SAP Barcelona 249/2019, 17 de Mayo de 2019
    • España
    • 17 Mayo 2019
    ...describe la interpretación jurisprudencial sobre el concepto de actividad molesta. Efectivamente el tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en su sentencia 37 /2016, de 19 de mayo, con mención de sentencias de 28 de abril de 2014 y 17/2012, de 20 de febrero ; establece la necesidad de qu......
2 artículos doctrinales

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR